Som lliures?

O dit d’una altra manera, existeix el lliure albir?

Si ara us dic que penseu un número a l’atzar, realment l’esteu triant vosaltres voluntàriament? Imagineu-vos que en aquest mateix instant l’univers en què vivim es desdobla i us demano que em digueu el número. Aquest número serà el mateix als dos universos? Si és el mateix número, podem dir que l’hem triat voluntàriament? Per què si hauria de ser a l’atzar, en els dos casos és el mateix?

Dir que no existeix el lliure albir és similar a dir que l’univers és determinista, és a dir que des del moment en què naixem fins al moment en què morim, cadascuna de les suposades decisions que prenem ve donada per una sèrie de condicions inicials i determinada per les lleis de la naturalesa, de la mateixa manera que passa amb el moviment dels planetes.

Això voldria dir, que analitzant tots els elements que intervenen la vida d’una persona, podríem arribar a predir qualsevol moviment, decisió i fins i tot malaltia de qualsevol persona. Malauradament aquests càlculs inclouen molts trilions de variables i per les pròpies limitacions de la humanitat no es poden dur a terme en un temps raonable, i per tant tenim la sensació que som “nosaltres” qui decidim.

Com podeu notar, aquesta teoria entra en conflicte amb la teoria dels universos paral·lels, en què es diu que existeix un univers paral·lel per cada decisió que podríem haver pres i no hem pres, creant una mena d’arbre d’universos que conviuen al mateix temps.

Però som realment lliures si creiem en aquesta altra teoria? En aquest cas es podria dir que som esclaus de les opcions ja que des d’un punt de vista multiuniversal, les acabem triant totes.

Sigui com sigui, de moment podem viure tranquils i gaudir d’aquesta pseudollibertat, fins que les màquines siguin suficientment potents com per predir un moviment abans que la persona el realitzi.

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.